Fecha actual:17 mayo, 2021

El Llentisclar, entre el Gurugú i Montagut, l’autèntica selva xixonenca

La seua altitud màxima o en el punt més elevat és de 827 metres, però com ve puntualitza l’escriptor Arques Galiana al seu llibre ‘Les muntanyes de Xixona’ consta de cinc crestalls amb altituds de sud a nord de 794, 771, 795, 772 i 827 metres, on fan una puja-baixa constant

Diu l’escriptor i professor Josep Miquel Arques Galiana, que és l’autor de l’interessant llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, editat per l’Ajuntament de Xixona l’any 2016, que serralada el Llentisclar adopta el nom, molt possiblement, pels molts llentiscles que hi ha i que conformen el sotabosc de les pinades pròpies de la zona, la qual podem denominar com l’autèntica selva xixonenca donada l’alta densitat de arbres que hi ha i el gran mant verd que es pot observar des del cim de la propera muntanya Montagut, la fita natural amb La Torre de Les Maçanes.

Als peus de la font de Ferro s’alça esta serralada nomenada Llentisclar, la qual és continuació de la del Gurugú, a la partida rural de Bugaia de Baix, una de les més belles del vastíssim terme municipal del poble del terró.

La seua altitud màxima és de 827 metres però com ve puntualitza l’escriptor Arques Galiana consta de cinc cresalls amb altituds de sud a nord de 794, 771, 795, 772 i 827 metres, on fan una puja-baixa constant.

 

Diu Arques que «com que no hia ha una senda específica per arribar a l’alt, sí que podrem fer una aproximació i tindre present el camí que arriba fins al mas de la Capua per l’orientació del riu de Serrat o anar fins al camí asfaltat que envolta la muntanya del Gurugú».

El seu nom pot tenir relació amb els nombrosos llentiscles que poblen el sotabosc, una planta o arbust de fulles compostes

 

Per anar-hi des de Xixona hen de situar-nos en la font de Ferro i trobar la senda, cosa que no resulta fàcil. No té punt geodèsic. En l’extrem nord de la muntanya i als seus peus trobem el mas de la Capua. La muntanya que hi tenim a la dreta és el Llentisclar. El seu nom, com ja hem dit, pot tenir relació amb els nombrosos llentiscles que poblen el sotabosc, una planta o arbust de fulles compostes i força comú a la zona.

A un dels peus d’aquesta serralada i en una senda que transcorre entre els masos de la Capua i la Casa Blanca hi ha la font del Galer.

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *