Fecha actual:25 septiembre, 2022

El López Mira més desconegut i arriscat

L’exposició retrospectiva del pintor xixonenc, del naixement del qual es complixen 100 anys, està oberta fins el 29 de maig i ha estat comissariada per Margarita Galiana (de l’Associació de Pintors Xixonencs) i el cronista oficial Bernardo Garrigós amb la col·laboració de molts veïns i familiars en cedir moltes de les obres

Ho vam dir dijous passat, després de visitar esta interessant exposició del Teatret, i ho fem: li dediquen un nou article al magnífic pintor xixonenc José López Mira, conegut popularmente com Pepito Fajardo, del qual ja vam parlar ací fa uns mesos.

 

I titolem l’article ‘El López Mira més desconegut’ perquè ens vam portar una gran i grata sorpresa en veure obres i tèniques pictòriques de l’artista xixonenc més sobrsalient i universal absolutament desconegudes per nosaltres.

Prova del que diem són el pallasso, la rodà d’aixames al casc antic, la sirena amb tèniques mixtes, com ara els botons o el llavador de la font d’Alècua, sembla que basada esta obra en una fotografia anterior de la qual hi ha moltes cópies a molts llocs públics i privats de Xixona.

 

 

Esta mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració de la seua família i d’un bon nombre de xixonencs

 

 

També ens ha impressionat l’aquarel·la cedida pel Museo del Terró de Xixona de l’any 1979 que reflectix a dos dones treballadores pintant, revolcant i coent els pastissos de glòria i iema.

Però sens dubte l’obra que més ens ha impressionat i, al cop, sorprés es el Crist de la secció religiosa, amb una mirada absolutament realista i pròpia del millor Caravaggio. Una gran obra present al Teatret, com altres de més conegudes.

En el llibret editat per l’Ajuntament es diu en l’apunt biogràfic que José Eduardo López Mira va nàixer l’1 de març de 1922. Descobrí de molt jove la seua passió pel món artístic i després de cursar estudis mitjans a Barcelona, el 1943 va ingressar en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, a València. Posteriorment va completar la seua formació en les acadèmies de Sant Jordi de Barcelona i San Fernando.

Fou un artista polifacètic (pintor, decorador, coreògraf, escriptor i director de teatre), però va dedicar els seus millors anys a la pintura, deixant una àmplia col·lecció d’aquarel·les i olis, que representen els costums i tópics de Xixona.

La seua primera exposició col·lectiva es va celebrar en el Casino d’Alacant el juny de 1940. Es va relacionar eminentment amb pintors alacantins coetanis com Gastón Castelló, Pérez Gil, José Gutiérrez Petén. Va ser assesor artístic de l’Ajuntament xixonenc.

Va morir a Xixona el 4 d’agost de 1986.

Destaquen al llibret els comissaris Margarita Galiana i Bernardo Garrigós que «enguany celebrem el centenari del naixement del pintor López Mira, un xixonenc com dirien els més majors de soca-rel. Fermament arrelat a la terra que el va veure nàixer. Un home de bondat natural, senzill, afable i honrat, que es desvivia per ajudar els seus veïns».

«Un artista que va deixar una petjada inesborrable en la nostra cultura. Prova d’açò són les més de quatre-centes obres pictòriques que pengen d’una infinitat de cases xixonenques i foranes».

Esta mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració de la seua família i d’un bon nombre de xixonencs, a més de l’organitzador, que és l’Ajuntament.

L’exposició inclou setanta obres. Molt recomanable, tant per a joves com per a adults.

«La mostra ens descobrirà un artista arriscat, amb l’ús de tècniques mixtes i l’adopció d’un llenguatge pròxim a l’abstracció», diuen els comissaris Margarita Galiana i Bernardo Garrigós. Raó no els en falta.

 

POSTDATA:

L’única cosa que està de més al bellíssim Teatret (antic convent dels Franciscans) són les botelles d’aigua i vi a un racó d’una estada de la sala, juntament a un faristol de l’Ajuntament, segurament deixats allí des del dia de la inauguració de la mostra, el passat 29 d’abril. Imatge lamentable i poc seriosa, que grinyola amb l’imatge impol·luta de l’ara recordat artista López Mira.

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.