Fecha actual:20 junio, 2021

Els camins de l’aigua: Nutxes

Hem extret aquest text de l’Agenda 2021 editada per l’Ajuntament de Xixona a través de l’empresa Edicions 96 perquè pensem que pot resultar una proposta de turisme d’interior al bressol del terró per a les vacances nadalenques

«L’aigua de Nutxes prové de dos brolladors. La font Xiqueteta, o font del Llentiscar, que adolla les aigües a l’abreurador per a animals, situat just al costat del camí; i la font Gran, que és la que més aigua dona i que brolla a uns trenta metres al nord i hut de profunditat, aflorant al llavador i a la bassa.

Tot el conjunt, amb quatre portons al llarg del camí de l’aigua i tot l’entramat hidràulic de sèquies i ramals distribuïts per tot el recorregut, dona reg als masos de les partides tradicionals de Nutxes i Sot.

 

Bassa de Nutxes

La bassa de Nutxes, que areplega l’aigua dels dos dolls, és una prova de l’enginy humà destinat a l’aprofitament de recursos naturals necessaris per a la subsistència. Disposa d’una canal per tota la part exterior de la bassa que arreplega l’aigua sobrant de l’abreurador i que la transporta fins a la mateixa eixida.

Les escales tallades en pedra són l’accés a l’interior de la bassa per a poder fer tasques de neteja i manteniment.

Alcavor de la font

Terme conegut a Xixona com alcaó. Etimològicament provinent de l’àrab hispànic al-qabû (‘volta, cúpula) que significa ‘mina d’aigua o pas subterrani d’una sèquia’.

Amb una alçada de més d’un metre, per on pot passar una persona, és la porta a línterior del brollador per fer tasques de manteniment. Les temporades de pluja generosa (com en gener de 2020), s’ha d’entrar per netejar la brossa que arrastra l’aigua i veure si hi ha hagut despreniments.

A més, disposa d’un portó on l’aigua es desviava directament als masos per al consum humà i així s’evitava el consum d’aigua estancada ja que no passava ni per la bassa ni el llavador, sinó que arribava directa de la font.

Partidor

L’aigua de la bassa i dels sobrants de l’abreurador salten cap a la sèquia gran o sèquia mare, que condueix l’aigua fins al primer partidor. Ací se separen els camins de l’aigua. La primera bifurcació és un braç que porta l’aigua cap a Nutxes de la Font i als Capellans.

Les sèquies disposen de taps de pedra per a taponar o deixar que còrrega l’aigua amb més o menys intensitat.

Al llarg del recorregut, l’aigua de Nutxes baixa cap a les zones de reg en pendent. Disposa de quatre portons

Portons

Al llarg del recorregut, l’aigua de Nutxes baixa cap a les zones de reg en pendent. Disposa de quatre portons. El primer s’anomena el del Riu, ja que condueix l’aigua fins allí; el segono, anonmenat portó dels Capellans, perquè gira l’aigua cap a la part més arraconada, al mas dels Capellans; el tercer és el portó de la bassa redona, que port l’aigua de reg cap a Solana, la Reixa, Nutxes de la Carrasca, de Garrantxo i l’Altet.

El quart i últim portó, situat a la part baixa, és el que condueix l’aigua cap a Solana, la Palmera, Sot de la Casa Grabn, de la Garbosa i Sotet.

Xorradors

Actualment, gran part del recorregut de l’aigua està canalitzada i, per tant, l’entramat de sèquies i sequioles és difícil de resseguir.

Una falsa sensació d’economitzar el manteniment de la xarxa hídrica va portar els propietaris a canalitzar-la. Només queden uns pocs trams on encara es pot contemplar córrer l’aigua fent via cap a la seua destinació.

L’aigua és el privilegi d’una comunitat de regants que a hores d’ara encara es manté amb tandes a cada vint-i-un dies i que, segons conten, reconeix el dret al reg de la carrasca mil-lenària, un dels patrimonis naturals més imporrants que tenim els xixonencs».

 

La naturalesa de Xixona en estat salvatge

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *