Fecha actual:22 mayo, 2019

Els Plantadets de Xixona: joia de la biodiversitat en estat pur

El Paratge Natural Municipal de Els Plantadets (declarat per acord del Consell el 17 de febrer de 2006) es troba en el municipi del terró i constitueix una gran taca verda amb moltíssima biodiversitat, on es respira la llibertat, com bé recull la recent guia de PNM de la Diputació d’Alacant

Imatge parcial dels Plantadets de Xixona des de la Carrasqueta a la altura de la Penya Redona./FOTO BERNAT SIRVENT

Imatge parcial dels Plantadets de Xixona des de la Carrasqueta a la altura de la Penya Redona./FOTO BERNAT SIRVENT

El Paratge Natural Municipal de “Els Plantadets” (declarat per acord del Consell el 17 de febrer de 2006) es troba en el municipi de Xixona i constitueix un enclavament de gran interés per a la seua població, ja que es tracta d’una gran taca verda formada per pins blancs. Ofereix unes espectaculars vistes cap a la costa i serres com Aitana, Font Roja, Menejador, Serrella o el Puig Campana. Reproduïm ací part de la descripció que en fa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació d’Alacant en la seva recent guia sobre els paratges naturals municipals de la provincia (PNM) http://parajesnaturales.diputacionalicante.es. Sens dubte, un bon material per fer turisme d’interior i, com no, una de les destinacions privilegiades és Xixona, perquè té la sort d’incloure el cinqué terme municipal de major extensió de la província i on la natura es presenta plena de contrastes, des de la zona sud molt més desèrtica fins la més verda al nord, ja fitant amb Alcoi.

Una autèntica josia de la biodiversitat en estat pur, un viatge per la natura i la cultura rural de l’interior alacantí. El Paratge Natural Municipal “Els Plantadets” té una extensió de 254,03 has.

Des del punt de vista geològic, la zona pertany a la unitat del Prebètic meridional, caracteritzada per l’alternança de serres i valls sobre materials carbonatats, de direcció predominantment NE-SO, característica dels Sistemes Bètics.

En l’àmbit del paratge la vegetació és molt homogènia. Predominen les pinedes denses de pi blanc (Pinus halepensis) que, encara que procedeixen de repoblació, es troben molt naturalitzats

Font de Gordoiobos, molt a prop de les coves per guardar el bestiar./FOTO BERNAT SIRVENT

Font de Guardallops, molt a prop de les coves per guardar el bestiar./FOTO BERNAT SIRVENT

Quant a la flora, en l’àmbit del paratge la vegetació és molt homogènia. Predominen les pinedes denses de pi blanc (Pinus halepensis) que, encara que procedeixen de repoblació, es troben molt naturalitzats. Es troben també bosquets dispersos de carrasca (Quercus ilex ssp. rotundifolia) i algun peu dispers de roure valencià. Davall la pineda trobem espècies com la coscolla (Quercus coccifera), el ginebró (Juniperus oxycedrus), la savina comuna, el llentiscle , l’arçot, l’aladern , la palmera borda o margalló i la retama.

L’estrat subarbustiu el formen l’argelaga, el bruc, el timó i la sàlvia de mariola.

Pel que a la fauna es refereix, s’ha constatat la presència de mamífers com la rabosa (Vulpes vulpes), el teixó, la geneta, el senglar, el conill  i, encara que menys freqüent, la llebre. D’un temps a ara s’ha constatat la presència en la zona de l’arruí o mufló de l’Atles, ungulat procedent del nord d’Àfrica i que va ser introduït en la península amb finalitats cinegètics.

Rèptils i amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), del gripau corredor, la sargantana cuallarga, la sargantana cendrosa, i el fardatxo ocel·lat, la serp verda, la colobra de ferradura i l’escurçó ibèric.

Ocells com el tudó (Columba palumbus) o el picot verd ibèric. L’esparver, el caro, el mussol i el brúfol són espècies que poden també trobar-se en la zona i que en alguns casos poden establir nidificació en aquesta.

Com a curiositat d’aquest espai natural podem esmentar l’existència de dues coves destinades a habitatge i bestiar, a més d’un aljub, que constitueixen una mostra important del patrimoni etnològic de la vida rural de Xixona i d’aquestes serres.

No es troba figura de protecció diferent a la de Paratge Natural Municipal. Però en les proximitats trobem la Microreserva de Flora el Barranc del Carrascal Negre declarat per una ordre de la Conselleria de Medi Ambient el 13 de junio de 2001.

Antiga construcció d'un pou natural./FOTO DIPUTACIÓ

Antiga construcció d’un pou natural./FOTO DIPUTACIÓ

Com arribar

Des de Xixona al paratge s’accedeix a través de la carretera CN-340 direcció a Alcoi per una pista forestal situada a l’esquerra de la carretera, a 400 metres de l’alt del port de la Carrasqueta (és la mateixa pista per la qual s’accedeix a la Font de Vivens). Una vegada en ella, per a arribar al paratge, a 7,3 quilòmetres hem de desviar-nos a l’esquerra i triar la pista que condueix a l’Alt de la Martina. Quan arribem a l’observatori contra incendis forestals de l’Alt de la Martina seguim per la pista a la dreta fins a trobar el panell informatiu del paratge.

Des del punt on es troba el panell informatiu del paratge parteix un sender de baixada cap a la zona més emblemàtica del paratge on es troben les cases-cova. Aproximadament es troba a una distància d’1 km. del panell informatiu, abalisat mitjançant estaques de fusta indicatives de la distància. Passen pel paratge natural municipal els següents senders; PR-CV 112, “Xixona – Vivens – Xixona”.

L’entorn del paratge s’utilitza per a l’activitat de la caça major: cérvol, mufló, arruí.

El casc urbà, situat a 453 metres sobre el nivell del mar i un terç del terme és forestal

Xixona, situada a 453 metres sobre el nivell del mar, posseeix el cinqué terme municipal més extens de la província d’Alacant, del qual quasi un terç de la superfície total és zona forestal.  Amb un entorn natural tan ampli apostem per un turisme basat en la naturalesa, en el qual la principal motivació és l’observació i apreciació d’aquesta, tenint molt present el respecte a les cultures tradicionals que perviuen en tot el terme. Conèixer la nostra flora i fauna, recórrer els bells racons que ofereix Xixona i aprendre sobre la forma de vida de les seues gents és una proposta que oferim al visitant.

Un entorn natural ple de contrastos, de colors, fruit del seu variat paisatge, on les muntanyes protegeixen a les valls i la gran quantitat de fonts naturals sacien la sed de les zones més àrides. La carrasca, en l’ombria de la serra de la Carrasqueta fins a la Sarga, el pi blanc o el pinyer, el garrofer, l’ametler i l’olivera són espècies molt comunes en aquesta zona de la muntanya alacantina.

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

2 Comments

  1. AvatarADHIF Responder

    Hola, si ciertamente es un paraje protegido por sus valores naturales y por su ubicación en el centro de la sierra. Añadiríamos el quercus faginea, como árbol más importante del paraje y algún otro matorral de interés como los generos osyris, sideritis, erica… Pero lo que a nosotros nos preocupa es que siendo un espacio protegido y visitado, se mantenga como zona de caza y se autoricen recechos y batidas. Este paraje debería estar como reserva de caza. Solo así la fauna salvaje estaría más tranquila y pudría ser disfrutada por los que visitan la zona.
    Saludos

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *