Xics, un grup de 12 importants negocis de dolços artesans de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, havia reclamat al Consell Regulador de l’IGP la traducció al català també de la contraetiqueta numerada, però l’entitat diu que «té un problema logístic i de traçabilitat massa elevat»/ Garrigós: «La CE no ens ho permiteix»
Caixes de torró tou i dur (Xixona i Alacant) amb el logotip ja traduit de l’indicació geogràfica protegida per la UE./FOTO TORRONS GARCIA SIRVENT
Un notabilíssim pas endavant per tal d’aconseguir la homogeneïtzació de la marca i l’imatge corporativa i comercial de les més importants torroneries originàries de Xixona i establertes, en molts casos, fa més d’un segle a les quatre províncies catalanes. Des de Palafrugell fins a Reus.
Aquesta és la primera campanya nadalenca en la qual estos coneguts i populars torronaries a les seves ciutats d’acollida, on estan molt arrelats, poden exhibir als seus establiments el selleig de l’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) amb el topònim Xixona, escrit en català o valencià, que tant si val.
Va ser a les acaballes del mes d’octubre quan Xics, l’associació creada a Catalunya per defensar l’oritge del torró alacantí i per fer front a la gran indústria i al canvi d’hàbits de consum en el món de les xarxes socials, va obtindre el permís del Consell Regulador de la IGP Jijona y Turrón de Alicante que presideix l’empresari José Enrique Garrigós.
El nou selleig de l’IGP traduït al valencià, en les caixes i envasos de les botigues de Xics, a Catalunya./FOTO GARCIA SIRVENT
El secretari del Consell Regulador, Federico Moncunill, explica al blog Made in Jijona que «ho vam estudiar, perquè si el selleig en color vermell identificatiu de la IGP ja estava funcionant en castellà i anglés, també tenia que fer-ho en valencià». Així que el Consell Regulador considera que va donar resposta a estes dotze importants tendes torronaries catalanes i originàries de Xixona en poder emprar en els seus estotjos de cartrò (en el cas del terró tou i dur, Xixona i Alicante) el logotip traduït al valencià/català.
Vint-i-tres negocis amb un segle de tradició o més
Diguem-ne que s’hi donava una resposta parcial al col.lectiu de torronaires establerts a Catalunya (als associats, perquè hi són 23 negocis xixonencs a tota l’autonomia). Xics el que havia demanat al Consell Regulador, que depen directament de la Conselleria d’Agricultura i de l’UE, és que també es traduira la contraetiqueta numerada que s´hi fica a mà en totes i cadascuna de les caixetes dels torrons protegits tous i durs. És a dir, en l’identificació de màxima garantia del torró protegit baix el paraigües de l’IGP.
Barra artesana de alta qualitat de torrons Planelles Donat del Portal de l’Àngel de Barcelona./FOTO PLANELLES DONAT
El Consell Regulador els hi va dir als torronaires de Xics que no podia ser. I tenen la seva explicació: «Traduir la contraetiqueta al valencià té uns importants problemes logístics i de traçabilitat i, aleshores, el cost econòmic i de tot tipus no li compensa al Consell Regulador», explica al blog Made in Jijona Federico Moncunill. És a dir, això suposaria tenir que canviar la logística a les impremtes i suposaria molta més feina a les línies de envasat de les fàbriques on els torronaires catalans elaboren el seu producte. I també a tot el sector que hi ven a qualsevol bogita o hipermercat de Catalunya.
Creiem que hem donat la solució adequada a Xics amb la traducció al valencià/català del logotip gran que hi va incrustat a les caixetes de cartó; hem tingut atenció i comprensió amb Xics
«Creiem que hem donat la solució adequada a Xics amb la traducció al valencià/català del logotip gran que hi va incrustat a les caixetes de cartó; hem tingut atenció i comprensió amb Xics, perquè ficar la traducció a les contraetiquetes suposava molts més costes que solucions reals», argumenta Federico Moncunill. A més a més, Xics (http://www.xicstorroners.cat/el-torro/), l’acrònim de Torroners Xixonencs de Catalunya, una associació sense ànims de lucre que neix amb la missió de seguir oferent els torrons de qualitat que posen en valor la terra i la gent que la treballa seguint processos artesans i, alhora, recuperant les receptes més antigues de l’ofici xixonenc, no són socis del Consell Regulador de l’IGP Jijona y Turrón de Alicante.
Montse Garcia Gassió, presidenta de Xics, remou amb la puntxa el torró varietat Xixona de textura toua a la fàbrica xixonenca./FOTO GARCIA SIRVENT
La presidenta de Xics, Montse Garcia Gassió, amb botiga a Vilafranca del Penedés, considera que han lograt parcialment els seus objectius per tal d’homogeneïtzar i donar «coherència a l’imatge dels embalatges». Xics no descarta seguir reclamant, a futur, eixa contraetiqueta numerada amb l’idioma principal amb el que s’entenen aquestos torronaires amb els seus clients des de fa un segle: el valencià o català.
[El president del Consell Regulador de l’IGP Jijona i Turrón de Alicante, José Enrique Garrigós, s’ha posat en contacte amb el blog made in Jijona hui diumenge, dia 16-12-2018, per afegir que, en última instància, «la CE no ens ho permiteix», en al.lusió directa a eixe canvi en l’idioma, traduit al valencià o català, de la contraetiqueta numerada que porta cadascuna de les tabletes protegides (terró de textura dura, toua i tortes del dur).]
Xics, la nova generació de torroners artesans de Xixona a Catalunya amb un segle de tradició
Deja una respuesta