Fecha actual:18 septiembre, 2021

Fossat o vall de les muralles de Xixona, que van créixer i engolliren aquest espai per convertir-lo en carrer

«Al llarg del segle XVIII, este conegut carrer guanyà en hegemonia i primacia social al carrer de la Vila i, a poc a poc, s’hi traslladà el tradicional mercat ambulant dels dimarts, les festes de moros i cristians i les famílies de noble llinatge», ens conta el cronista oficial Bernardo Garrigós en l’interessant llibre ‘Passejant per Xixona’, editat per l’Ajuntament l’any 2013 amb il·lustracions de Margarita Galiana Cremades

 

«El seu nom prové de l’edat mitjana, ja que aquest carrer era el fossat o vall de les muralles de Xixona. Posteriorment les muralles van créixer i engolliren aquest espai que es convertí en carrer.

Al llarg del segle XVIII, el carrer del Vall guanyà en hegemonia i primacia social al carrer de la Vila i, a poc a poc, s’hi traslladà el tradicional mercat ambulant dels dimarts, les fest4es de moros i cristians i les famílies de noble llinatge.

Primers casinos i societats d’esplai, el teatre i també alguns dels pioners artesans de torró que van instal·lar els seus obradors en aquest carrer

 

Prestigi que es consolidà en el segle XIX amb l’aparició dels primers casinos i societats d’esplai, el teatre i també alguns dels pioners artesans de torró que van instal·lar els seus obradors en aquest carrer. Algunes de les cases destaquen per l’amplitud, grandiositat i senyoriu.

 

La casa Pòsit deu el seu nom a un antic barracó on els agricultors de l’edat moderna depositaven les llavors per a la sembra següent

Només creuar el pont d’Alacant trobem una petita placeta, amb una antiga font, uns arbres que donen ombra i uns bancs per a descansar. Allí mateix s’hi troba la casa Pòsit, que deu el seu nom a un antic barracó on els agricultors de l’edat moderna depositaven les llavors per a la sembra següent.

El 1847 la Societat del Liceu demanà permís per a convertir la casa Pòsit en un teatre ja que tenia un ús escàs i l’Ajuntament podia disposar d’altres instal·lacions per a l’emmagatzematge del gra. D’ençà dels segle XIX i fins a les primeries del segle XX hi albergà funcions teatrals, actuacions musicals i les primeres projeccions cinematogràfiques.

 

A mitjan carrer trobem la casa de la família Rovira, de la qual ressalta l’escut senyorial en la part superior de la façana. Si l’observem amb deteniment comprovarem que li falta la corona, fet ocorregut durant la Guerra Civil.

Després de creuar el carreró de les Monges, trobem una altra casa pairal, la casa dels Aracil. D’aquest edifici sobreix la magnífica i espaiosa escala central i l’antic saló de ball, amb taulells del segle XVIII i les balconades al carrer del Vall».

 

 

(NOTA: La casa Rovira, comprada fa alguns anys per l’Ajuntament, es convertirà dintre de poc en la nova biblioteca municipal)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *