A l’economista i president de Caixabank l’hem sentit. No parlava de política monetària. Ni d’inflació
Xarrava harmònicament amb els bombardins, els saxos tenors, la flauta i el flautí. En cant i contracant matemàtics per tornar a sublimar melodies dolces, gairebé de terró de mel de taronja, espígol i romer.
Goiri, de sobte, també ha dialogat amablement i educada amb el compositor Ramon Garcia Soler i, fins i tot, ha intervingut davant la Unió Musical Xixona dirigida en assaig humit i canicular per Abel Marco Beltrán .
Malgrat l’incipient sordesa, he escoltat accents indefectiblement bascos i he vist baixar a bon ritme pel cabeç del Corb l’inconfusible figura quixotesca de Goiri darrere les ulleres de pasta a poqueta nit.
Goiri ha estat i viscut ja a Xixona!!! 
Deja una respuesta