Fecha actual:24 mayo, 2022

La Carrasqueta: dos quilòmetres de marge atalussat i moltíssim més

És la muntanya més coneguda per tothom a Xixona i bona part de la província, exemplifica el camí antic cap a València i el seu nom el pren d’aquesta espècie arbòria que és la que més predomina en tot aquest terreny, segons explica l’autor del fantàstic llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, Josep Miquel Arques

Mítica. Imponent. Omnipresent. Verda. Oxigenada. Saludable. Esportiva. Etnogràfica. Fantàstica. Panoràmica. No ens queden més qualificatius. O bé sí. La Carrasqueta és la muntanya xixonenca per excel-lència. «Sens dubte, és la muntaya més coneguda per tothom. Frontera natural entre les comarques de l’Alcoià i l’Alacantí i camí antic cap a València», diu introductòriament Arques en el capítol dedica ‘ex professo’ a aquesta muntanya, paratge o bosc al mateix temps.

És una serra situada entre la comarca de l’Alacantí (al sud) i l’Alcoià (al nord). Amb una alineació clarament bètica, forma un complex sistema muntanyós amb la serra de la Penya Roja (per l’extrem sud) que limita i tanca la Foia de Castalla i, per l’altre extrem, tanca la Foia d’Alcoi, explica Arques. La Carrasqueta està envoltada per poblacions com Ibi, Benifallim, la Torre de les Maçanes o Xixona i per serres com la del Menejador, Aitana, Grana o Penya Roja, també anomenada Penya Migjorn. Popularment, també es coneix a Xixona com el Forat de la Penya.

L’altura més alta de la serra de la Carrasqueta està situada a 1.205 metres; per arribar-hi cal agafar la carretera CV-800 fins al port que la corona. A uns 200 metres de l’alt, en direcció a Alcoi, arranca a l’esquerra el camí a la font de Vivens, passant pel mas de Brossa. A uns 500 metres d’esta masia es pren a la dreta un camí, apte només per vehicles tot terreny, que conduexi a un serral situat a un quilòmetre en el qual hi ha un refugi conegut com dels Esbarzerets. Es puja pel talafocs en direcció nord est a peu fins a l’alt i després al nord fins al vèrtex, en uns vint minuts.

Detaca els tres monuments de la Carrasqueta: el marge o mur de pedra en sec, la carrasca mil-lenària de la partida de Nutxes i els pous de la neu o caves

No li falta gens de raó a l’autor quan detaca els tres monuments de la Carrasqueta: el marge o mur de pedra en sec, la carrasca mil-lenària de la partida de Nutxes i els pous de la neu o caves.

 

 

El mur de la Carrasqueta és tan icònic com la pròpia serralada. Tot és realment un monument, destaca Arques, el qual fa èmfasi en els 2.200 metres de distància que té el marge o mur de pedra en sec, el més llarg del terme municipal xixonenc. «Suposa, es mire com es mire, una veritable obra d’art: recte, atalussat i de fàbrica perfecta i el trobem després de passar la Penya Redona», explica l’autor d’este interessant llibre, molt recomanable per temps confinats com aquests.

El segon monument que es destaca és la carrasca mil-lenària de la finca de Nutxes de la Carrasca. Amb un perímetre de base de 28 m., una altura de 25 m. i el diàmetre màxim de la copa de 32 m.

El tercer i darrer monument destacat són els pous de la neu o caves. Diu Arques que él més conegut és el del Surdo, que se situa en el que anomenem l’alt de la Carrasqueta. En un altre article del cronista de Xixona, Bernardo Garrigós, publicat en este blog fa uns dies ja ens fem ressò dels pous de la neu i de calç de la Carrasqueta: pou de Sant Ignasi, de la Carrasqueta, del Surdo, del Rontonar i de Miralles o Dilluns.

Arques cita a Josep María Segura i Martí en un article titolat ‘Els pous i l’antic comerç de la neu a Xixona’, de 1985,en el qual s’explica que al País Valencià resten més de 160 edificacions que varen ser construïdes per a conservar la neu caiguda en l’hivern. Aquestes singulars construccions són conegudes amb diversos noms, segons les zones: pou, pout a les comarques del sud (Alacant). La denominació cava és pròpia de la zona de la serra de Mariola (Agres, Alfafara, Bocairent, Cocentaina, Alcoi i, més al sud, Xixona) i també és freqüent sentir dir caseta de neu a Almudaina i Parcent o clot de neu a les serres d’Aitana i Serrella.

Arques Galiana també destaca els forns de calç, forats d’uns dos metres d’altura enmig de la muntanya. Molt presents a la vall de Bugaia, en concret als masos de les Covetes, la Vinya, d’Antoni, de Ferri. Estos forns s’identifiquen per les restes d’unes estructures cilíndriques que tenen de dos a quatre metres de diàmetre i altura variable depenent l’estat de conservació. Estan parcialment integrats en el subsòl, en un marge o vessat que presenta una obertura que constitueix la boca del forn.

Llenya per a calcinar la pedra a mil graus i transformar-la en òxide càlcic

El procés d’obtenció de la calç consistia a omplir un forn o calera amb pedra calcària, formant una estructura de pedres que deixava una càmera o cúpula en la seua base per a formar el cul del forn o olla on s’introdïa la llenya per a calcinar la pedra, a uns mil graus, fins transformar-la en òxid càlcic.

Alguns d’estos forns es van construir abans que començara l’edificació d’una masia o de qualsevol obra importat, perquè resultava avantatjosa la producció de calç a peu d’obra

Explica Arques que alguns d’estos forns es van construir abans que començara l’edificació d’una masia o de qualsevol obra importat, perquè resultava avantatjosa la producció de calç a peu d’obra i s’evitava el seu transport d’un altre lloc més allunyat.

«Hem sentit que  en el procés de fer la calç, les dones que tenien la menstruació no es podien acostar mentre es feia el procés, es tenia la creença que les pedres es tornavem vermelles. Llegendes populars de concepcions misògines», subratlla Arques.

Fonts de la serralada de la Carrasqueta

La serra o serralada de la Carrasqueta és un dels llocs més extens i bonics del terme municipal xixonenc. És la part humida del poble, on sol haver més precipitacions i este fet es confirma amb la gran quantitat de fons que hi existeixen. N’hi ha que són conegudes i d’altres que no ho són tant, diu Arques.

Si es fa una ordenació de les fonts de la vall de la Carrasqueta que acaben el seu recorregut des del seu naixement fins el riu de Serrat, camí natural, en trombem unes vint-i-quatre.

FONTS RIU DE SERRAT

Font Cantets, de Bugaia, de Ferri, de l’Almoraig, de l’Avellanedo, dels Escombrims, de l’Estudiant, de la Costa, de la Goteta, de la Llobera, de la Teula (Montoro), de la Vinya, de la Volta, de les Coves, de Maó, de Galer, del Maset Nou, del Moreno, del romà o tio Tararo, del Síndic, dels Terrers, de Viola, del Mas del Racó i de Cendra.

Un molt bo aparador turístic rural o d’interior. Nosaltres sempre recomanaríem una o moltes excursions a la Carrasqueta. En qualsevol estació de l’any.

La carrasca de Nutxes, al peu de la Carrasqueta./FOTO MIGUEL VALOIS

La carrasca de Nutxes, al peu de la Carrasqueta./FOTO MIGUEL VALOIS

 

 

Mirador panoràmic de la Carrasqueta./FOTO MADE IN JIJONA

Mirador panoràmic de la Carrasqueta./FOTO MADE IN JIJONA

 

 

 

 

 

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.