Fecha actual:20 junio, 2021

La muntanya bella del sud sec de Xixona

Per les seves panoràmiques agradables potser haja rebut el seu nom, Vistabella a més de 800 metres, tot i que res té a veure el paisatge d’aquesta munanya xixonenca (llevat de la part del racó de les Talaes i el Cabeç del Corp) amb la resta de muntanyes que conformen el vast terme municipal del poble del terró, molt més verd i humit

Vistabella és una excursió ideal tant com si ets de Xixona com si hi arribes des d’algún punt de la província. La millor forma de conectar amb aquest cabeç, que té més de 800 metres d’altitud en el seu punt més elevat i de difícil accés, és eixir del barranc de la Font, on s’instal·la cada any el betlem per Nadal.

És una ruta circular que no passa dels set o huit kilòmetres i que permet al senderista respirar aire sà i pur i verure, en dies clars sense boira i sense pols ens suspensió, la línia de la Mediterrània i el cap de Santa Pola. I l’omnipresent Cabeçò d’Or o la Carrasqueta o Aitana.

Esta ruta es pot fer en un sentit o en el contrari per una senda senaylitzada que, començant pel Safareig de Xixona, té una pendent pronunciada però no gens complicada pel senderisme. Conforme hi puges s’obri més el gran angular dels ulls i pots albirar el mar de naus industrials dels distints polígons de Xixona i, a mà dreta, el mar de plaques solars de la planta fotovoltaica de la partida de l’Espartal, eixa mateixa que està a hores d’ara d’actualitat judicial per decisions polítiques del passat recent.

Especial vista té la part de Sílim, Salines i Montnegre, per una banda, i de tota la vall dels Ameraors per l’altra. Sempre vigilats per l’ombra a mitja vesprada per la Penya Migjorn, vermella i imponent com sempre.

Com que el company senderista Miquel és molt més experimentat, la ruta es pren amb molta calma, donat que el sol de migdia endavant encara escalfa molt i la terra ja està seca de les pluges generoses de l’abril.

 

 

S’ha de dur cura, fins i tot, en un cartell escrit a mà que adverteix que les abelles estan treballant i es perillosa la zona. En efecte, hi ha colmenes al raconet vorejat de pins, romers i argilagues

L’apicultor avisa, i fa bé, del perill d’apropar-se a les colmenes on treballen les abelles

 

En passar per la Naveta, finca que fou de les més senyorials de Xixona i que ara està abandonada, sembla que estàs veient la pel·lícula l’Alqueria Blanca d’A Punt si no fos per la pintada sense trellat en la caseta d’un antic pou. Una fi de la ruta que arriba de debò en la font dels Bassons, un lloc bastant idíl·lic i que recomanem per almorçar o dinar amb quasi res de soroll i sensació de frescor de veritat.

És una altra Xixona, la de la ruta est de Vistabella, molt més desèrtica, però que et dóna una idea real de com és de gran el terme municipal del poble del terró, que fita amb Alcoi, Ibi, Castalla, Tibi, Sant Vicent del Raspeig, Alacant, Busot i La Torre de les Maçanes.

Un poble on es pot descobrir no només el terró o el gelat o el gelat de terró, sinó també uns paratges de somni total.

Cabeç Vistabella, una panoràmica molt agradable a només 3 kilòmetres de Xixona

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *