Fecha actual:17 mayo, 2021

L’església de Xixona té el major nombre de campanes gòtiques de la Comunitat després de la catedral de València

Diu Joan Alepuz Chelet, de l’Associació Campaners de la Catedral de València, que «el valor històric i patrimonial d’aquestes campanes és molt important»/ Varen ser declarades l’any 2019  Bé d’Interés Cultural pel Consell amb altres 67 campanes gòtiques valencianes

Com era el paisatge sonor de Xixona al segles XV i XVI?.

Sens dubte, molt diferent de l’actual, però ja en aquells llunays segles sonaven unes campanes que avui en dia continuen escoltant els xixonencs i xixonenques. En concret, ens referim a tres campanes situades al campanar de l’església parroquial de l’Assumpció i que varen ser declarades l’any passat Bé d’Interés Cultural pel Consell amb altres 67 campanes gòtiques valencianes.

Despre´s de la Catedral de València i el Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de la mateixa ciutat, la parròquia de Xixona és l’església que més campanes gótiques conserva de la Comunitat Valenciana.

Son dos importants reflexions que fa Joan Alepuz Chelet, de l’Associació Campaners de la Catedral de València, en l’última edició de la revista de festes de Xixona, ‘El Programa’, editat l’any 2020.

Diu que «el valor històric i patrimonial d’aquestes campanes és molt important. En primer lloc perquè estan entre les 70 campanes valencianes més antigues. En segon, perquè les inscripcions, elements incongràfics i decoracions fan d’elles un testimoni de primera mà dels valors que tenien per a la societat de l’època.

La primera és la que es coneix com a Crist i té un pes aproximat de 37 quilos. En la seva inscripció, la invocació dels noms de Jesús i Maria i també té una inscripció com a oració a Sant Sebastià i quatre imatges de la Mare de Déu.

El text s’inicia amb el nom de Jesús i Maria

La segona és la que popularment es coneix com a María Auxiliadora. Té un pes aproximat de 225 quilos i és la que presenta textos i imatges més complets.  El text s’inicia amb el nom de Jesús i Maria i continua amb un fragment del passatge de l’evangeli de Sant Joant. També es troben dues representacions del dalvari, una mare de Déu, un Sant Miquel i quatre escuts de Xixona.

L’última de les campanes gòtiques és la major de la torre, dita Sant Vicent. Pesa aproximadament uns 422 quilos. Té la inscripció en llatí i es tracta d’una antífona que formava part de laudes i vespres de la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre).

«Per tant -diu l’autor Joan Alepuz- les campanes eren sentides per la comunitat com un mitjà de protecció. Aquesta funció es reforçava amb el seu ritual de beneficció. Aquest sentit ha variat molt al llarg dels segles i actualment hem afegit un significat a aquestes campanes: el patrimonial».

«Les campanes de Xixona ja es van restaurar fa uns anys i es van recuperar les tradicionals truges de fusta. Al mateix temps es mecanitzaren amb uns mecanismes més respecftuosos amb les campanes i la pròpia torre campanar», diu l’autor.

Cal recordar que les campanes no fan soroll, fan música i transmeten les emocions i sentiments de la comunitat

A més d’aquestes campanes, hi ha al campanar de Xixona altres cinc. Dos són de ferro i es varen fondre a Alcoi amb la finalitat de tocar les hores i els quarts. Les altres tres es varen fondre als tallers del Rs Roses d’Albaida entre els anys 1923 i 1924.

«Cal recordar que les campanes no fan soroll, fan música i transmeten les emocions i sentiments de la comunitat. Les tres campanes gótiques de Xixona han marcat durant segles el ritme de vida dels seus veïns i així ho deuen de seguir fent perquè son un patrimoni viu i en ús», afegeix Joan Alepuz.

 

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *