Fecha actual:27 mayo, 2020

Serra dels Almaens, una mina natural damunt del riu de La Torre

És un dels quatre eixos geodèsics (junt als de Penya Migjorn, Montagut i l’alt de la Carrasqueta) que hi ha al poble del terró i té una altitud de 696 metres; l’autor de l’interessant llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, Josep Miquel Arques, creu  que el nom d’Almadens no té base semàntica ni topogràfica per fer-lo derivar d’al-madîn, o siga, ‘les ciutats’

No és precisament una de les serres xixonencs de més altitud. Sí, però, de major plasticitat ben mirada des de la distància o des del seu propi cor. La Serra dels Almadens, que en versió xixonenca parlada és dels Almaens per allò de la fonètica valenciana, té molts encants. Sens dubte, un dels majors és que el riu de La torre passa als mateixos peus d’aquesta serralada i també hi ha uns dels paratges més coneguts, visitats, bucòlics i salvatges del terme municipal: El Salt i els seus tolls d’aigua pura i cristal-lina.

A l’interessantíssim llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, editat per l’Ajuntament l’any 2016 i que és molt més que una mena de guia turística rural, el seu autor, l’escriptor i professor de valencià Josep Miquel Arques Galiana, resalta precisament que aquesta serralada marca la fita entre la partida d’El Salt (part de la muntanya que es pot veur des d’el casc urbà de Xixona) i la de L’Espartal (part del tallat a la muntanya que es veu si venim en cotxe des d’Alacant). A l’extrem est de la muntanya es troba la partida d’Abiò, una zona natural i mediambiental també encisadora.

Ens conta Arques Galiana que a Xixona existeixen quatre eixos geodèsics i que un d’ells és precisament el d’aquesta muntanya que hi és a l’est de la població. Els altres tres eixos estan a la Penya de Migjorn o Forat de la Penya, a Montagut i a l’alta de la Carrasqueta. La Serra dels Almadens té una altitu de 696 metres. L’eix geodèsic es va construir l’11 de desembre de 1987, amb una altura de 1,20 metres i 0,3 de diàmbre, amb una base d’un metre.

El nom d’Almadens (pronunciant en la parla xixonenca Almaens) té segurament el mateix origen que les famoses mines d’Almadén; «el significat hispanoàrab era en general ‘viver de qualsevol cosa, mina’

Diu Arques que el nom d’Almadens (pronunciant en versió xixonenca de carrer Almaens) té segurament el mateix origen que les famoses mines d’Almadén; «el significat hispanoàrab era en general ‘viver de qualsevol cosa, mina’; no hi hauria base semàntica ni topogràfica per fer-lo derivar d’al-madîn, o siga, les ciutats».

Al peu d’esta serralada de forma molt singular per la part nort i sud passa el riu de La Torre (a hores d’ara amb un important capdal arran les reiterades i copioses plujes des del mes de gener). També es hi trobem el paratge d’El Salt, una cascada natural que desemboca en uns bucòlics i feréstecs tolls d’aigua. A uns quatre-cents metres, riu avall, trobem la font de Xocando, una font prou desconeguda, explica Josep Miquel Arques. Si seguim el riu avall, trobem la bassa del Molí del Cavaller, «on hem sentit que antigament hi havia un molí de farina», i també una mica més avant l’embut que es forma en el barranc de Santa Bàrbara.

Un lloc fascinant també és un poc més avall, on al final de l’embut es produeix l’encontre dels rius Coscó i el de La Torre, que transcorren aigües avall fins a confluir amb el riu de Montnegre, assenyala Arques.

«Aquesta podria ser una de les serres més entranyables de Xixona, per ser molt coneguda, tant pels tolls com per la muntanya, amb una altura de 696 metres i un desnivell positiu de 373 metres», ens relata Arques.

Proposa ixir del barranc de la Font, en el casc urbà del poble dolç, i anar cap al mas de la senieta o ermita de Sant Sebastià. En la rotonda de l’entrada al poble es pot agafar el camí que hi ha i que ens duu fàcilment al camí d’El Salt. Haurem d’arribar al cim per la vessant est. «Les vistes són bones: Carrasqueta, Penya Migjorn, Cabeçò d’Or, la serra de Sevila, badia d’Alacant…Hi ha soledat», destaca l’autor de ‘Les Muntanyes de Xixona’.

També proposa l’opció d’anar per l’embut de Santa Bàrbara, pel matix llit del riu. Es troba una passarel-la que acaba en unes escales.S’arriba al mas de Xocando i pel llit del riu de La Torre anirem cap El Salt. La resta del camí, es igual a l’altra opció.

Arques també al-ludeix a un monument hidràulic de més de tres-cents anys oblidat, com va recordar al seu Facebook fa un temps l’escriptor xixonenc Josep de Sílim. Es tracta d’un aqüeducte que es troba al llit del riu de La Torre, als peus dels Almadens i que va ser construït per la Unió, Fraternitat, Societat y Germandat de Rech de Les Aigües del rius Bugaya, Serrat i Torre, segons document signat per prop de norant propietaris el 23 de setembre de 1673. Per trobar-ho cal anar fins al toll del Salt i continuar riu amunt. S’ha de salvar la presa pel costat de la dreta. A cinc-cents metres ens trobem amb eixe aqüeducte.

Des del blog ‘Made in Jijona’ aprofitem per demanar que es repare totalment el paratge d’El Salt, que l’Ajuntament va tancar a turistes i excursionistes el passat mes de gener arran les plujes intenses en una zona que ja estava en estudi pels tècnics del propi Ajuntament.

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *