TERRÓ HEAVY, article de l’escriptor Josep de Sílim

Madonna havia estat nomenada ‘Terronera Major de Xixona’ a principis d’octubre

 

 

-Ficció nadalenca. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència. Això era i no era una volta que va passar una revolució. La més gran mai no coneguda.

Des del 8 de desembre fins el 8 de gener, el comerç mundial es va veure afectat pel fet més extraordinari de tota la seva història. Madonna havia estat nomenada ‘Terronera Major de Xixona’ a principis d’octubre, i aquest producte, el terró, torró, turrón, torrone, nougat, etc. va passar a convertir-se en un signe intercontinental de la unió, la pau i la solidaritat entre el pobles.

Gràcies a l’estudiada campanya d’una multinacional americana, que poc temps abans havia comprat una de les principals empreses terroneres del lloc més dolç del món, va passar el succés més inenarrable de tots els temps.

En el bressol del terró, mestra del gelat, inventora del remei contra el verí de les serps i del llomello a la broc flambejat al fondillol amb salsa de terró, va canviar tot.

Aquest lloc on una varietat de marbre també du el seu nom, així com una casta de bous, i una classe de blat, i de creïlla, etc… gràcies, estic dient, a aquesta superempresa ianqui, aquesta població situada al peu de la serra de Valero, va canviar de rondó.

Va passar que en començar octubre, després del nomenament de Madonna com a “Terronera Major”, es va llançar al mercat un disc, un llibre un videoclip i una pel·lícula en la que la singular artista parlava de les seves relacions amb aquest magnífic producte fet només a Xixona; de com estava de bo ( el producte), dels magnífics poders afrodisiacs que tenia i de l’alé de pau que donava a qui en menjava a l’any, al menys un kilo, a més de les qualitats immillorables que deixava en la pell de les dones i en els muscles dels homens.

La campanya que relate ,estava molt ben estudiada. Comptava amb el suport de la realització de concerts en directe, on es repartia gratuitament una mostra del producte.També hi havia planificada una estratègia. En el fútbol dels campionats de la UEFA, cada vegada que els liders dels primers equips espanyols clavaven un gol, realitzàven una mena d’acció, llevant-se la camiseta de l’equip i apareguent-ne una altra que duien davall que deia : Terró de Xixona (PPCC).

Així, Koeman, Nando, Amor, Bakero, Guardiola, Begiristain i el altres del Madrid, entre ells el Buitre, realitzaven aquesta acció que era vista per milións de telespectadors de tota la boleta del món. Ni dur, ni blanet. Terró de Xixona.El terró heavi.

Madonna no parava d’exhibir-se per tot l’univers amb els consegüents rebomboris, i els futbolistes no paraven de clavar gols i mostrar les camisetes- sorpresa.

Madonna. Terró. Xixona. Tot estava en boca de tots.

I ai amics ! , ací és quan comença la més gran història mai no contada. Al tercer dia de la promoció, les fàbriques de Xixona no donàven abast per a servir els productes que, a més , es pagaven amb antelació. Els distribuidors estàven desesperats

– Mes terró per favor, serviu-nos més terró ( deien)

Les grans superfícies, conforme anaven passant els dies es quedaven bloquejades.Tota la gent volia terró. Els treballadors deixaven la faena només per poder anar a comprar terró .

– Terró Heavy, per favor, però que siga de Xixona

– El terró de Madonna, per caritat (demanaven tots)

Des de Xixona van haver d’anar a Busot, Tibi, Ibi, Castalla i Onil ,i fins a Alcoi.

-Veniu, per favor, a fer feina. Guanyareu el que vullgueu! ,( deien els fabricants als treballadors.)

La ciutat va començar a experimentar un canvi. Aquelles festes de Nadal ja van ésser distintes. I la cosa només havia fet que començar.T ots volien viure a Xixona.

A ciutat vella els nous habitants van comprar totes les cases deshabitades. En el barri Sant Lluc es van construir en tots els bancals. És va fer un poliesportiu, un Palau de la Música i una residència-hotel per majors que van ser referent mundial de coses ben fetes.

Els Thyssen Bornemisza van comprar la Torre Blai per fer un Museu; en l’antiga Industrial es va construir el Museu d’orige del Terró

Els Thyssen Bornemisza van comprar la Torre Blai per fer un Museu i en la Naveta es va fer una residència per Associacions necessitades i Hospital de Dia. En l’antiga Industrial es va construir el Museu d’orige del Terró.

A la seu del «Consejo Regulador de la I G P Jijona y turrón de Alicante«, que es va traslladar al Casino, els agents de les més importants figures artistíques mondials feien cua per patrocinar el producte : Tina Turner, Michael Jackson, Frank Sinatra, Julio Iglesias, Isabel Preysler, Jose Maria Aznar, Alfonso Guerra, tots, tots volien publicitar el terró.

-Per favor, en els condicions que vullgueu ( deien) .

Jose Maria Aznar prometía als terroners que tindrien un ministre de Xixona en el proper govern. Alfonso Guerra deia que volia posar el següent eslogan en la próxima campanya : ‘Turrón de Jijona, el turrón de los descamisados»

A mesura que passaven els anys , la ciutat anava empedrant-se d’or. Es va convertir en una metròpoli.Van venir migrants d’Irlanda, dels països de l’est, latinoches , magrebians i de països d’orient i del reste d’Àfrica…

L’equip local de futbol va pujar a primera divisió. Maria Callas va tornar a reaparéixer ( no havia mort). Va donar un concert al Barranc de la Font, en un escenari que per al concert va construir l’arquitecte valencià Santiago Calatrava.

El ‘Concert del terró’, va atraure multituds. La banda de Llíria, va renunciar a ser de Llíria, volia ésser de Xixona. La seu central del banc d’Espanya es va traslladar de Madrid a Xixona.

El riu Coscó, ( el sec) es va fer navegable del Campello fins Xixona. Al Barranc de Salines es va construir l’aeroport del terró, on estava l’abocador de brossa (Pedra Negra) que va desaparèixer.

A la Carrasqueta es va montar una estació d’esports hivernals, amb neu artificial si feia falta i una pista paral·lela privada per fer carreres de motos, més important que el circuit de Jerez-Xérèz-Sherry.

Vivents , les Penyes de Roset, el forat de la Penya, el Salt, Sílim i Montnegre van ésser declarats paratges naturals, reserva ecológica i patrimoni de la humanitat. Els camps, els bancals, estàven reblits d’ametllers, olivars,garrofers i vinyes i per qualsevol lloc de la muntanya hi havia abelles fent mel.

Aloe/Pitera, «Made in Jijona» va crear l’edició impresa del periòdic electrònic i va acceptar publicitat de més marques ademés de la de Picola

Les pintures rupestres de la Sarga eren xixonenques; Aloe/Pitera, «Made in Jijona» va crear l’edició impresa del periòdic electrònic i va acceptar publicitat de més marques ademés de la de Picola.Tots els periodistes volien ser becaris i treballar allí.

Els literats, els poetes, no escrivien d’altra cosa només que del miracle xixonenc.Totes les televisions volien instal·larse a Xixona. L’ABC va trasl·ladar la seua redacció al nostre poble i González Lizondo va canviar el nom del seu partit Unión Valenciana pel d’Unión Jijonenca.

La ciutat anava creixent i ja tenia milers i milers d’habitants arribant fins la Torre (1-1), i què voleu que vos conte de les Festes de Moros i Cristians?

Se celebraven el dia que tocava, i del cel baixava Pepet, a fer de Moro Traïdor.I els Canyetos processonàven el darrer dia de festes.Visca Sant Bartomeu!

Del cel queien també gotetes de pluja quan feia falta i , quan no, orquídies. La bassa de D. Vicent es va convertir en un palau on xixonenques abillades amb vestits típics repartien terró a tots els que passaven per Xixona.

En la Penya Migjorn es va posar un anunci gegant lluminós amb làsser, perquè el veieren els barcos de la badia d’Alacant que deia : «Xixona, Madonna del Mediterrani»

Sinead O’Connor va tornar pau amb el Papa de Roma en un encontre que se celebrà un Nadal a Xixona. En la Penya Migjorn es va posar un anunci gegant lluminós amb làsser, perquè el veieren els barcos de la badia d’Alacant que deia : «Xixona, Madonna del Mediterrani».

Els conills i perdius que caçaven els caçadors pels cabeços duien una etiqueta que possava: «Hecho en Jijona». Els peixos(no, peixos no n’hi havia)… Obries una figa, de la figuera i també et trobaves la mateixa etiqueta. En fí , prodigis extraordinaris que no pararíem de contar.

I els xiquets pels carrers, la cosa més bonica de totes, continuaven demanant les estrenes per Nadal, cantant i rodant les aixames:

Doneume tonyetes

que ja ve Nadal

Doneu-me tonyetes

No vos sàpia mal…

I conte contat ja s’ha acabat per la ximenera se n’ha volat.

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *