Un grup de 12 negocis de dolços artesans de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, dels 23 que tenen comptabilitzats, i comandats ja per néts, besnéts i rebesnéts llançaren al novembre una associació per reivindicar l’oritge i per fer front a la gran indústria i als canvis en el consum causats per les xarxes socials
Montserrat Garcia Gassió amb son pare David Garcia a la fàbrica de Xixona on elaboren els torrons artesans que hi venen a Catalunya./FOTO MARCOS ROS
Xics (http://www.xicstorroners.cat/el-torro/). Aquest es l’acrònim de Torroners Xixonencs de Catalunya, una associació sense ànims de lucre que neix amb la missió de seguir oferent els torrons de qualitat que posen en valor la terra i la gent que la treballa seguint processos artesans i, alhora, recuperant les receptes més antigues de l’ofici xixonenc, el qual acumula vora cinc segles.
Aquesta associació no té ànims de benefici. Es tracta de 12 socis de negocis totalment artesans (entenent com que ells mateixos compren l’ametlla a les processadores, la de millor qualitat de producció nacional, i la mel als apicultors d’Espanya i realitzen tot el procés a les seves fàbriques i obradors). Un total de dotze socis dels vint-i-tres negocis d’estes característiques que hi ha a Catalunya, segons el càlcul que trasllada al blog Made in Jijona la presidenta de Xics, Montserrat Garcia Gassió, amb 45 anys i amb un negoci a Vilafranca del Penedés.
Montserrat i son pare David seleccionant l’ametlla per una cuita de torró a la fàbrica./FOTO MARCOS ROS
Una cosa es vendre els torrons de Xixona a botigues de tota Catalunya i una altra, de ben distinta, elaborar tu mateix els dolços a la teva fàbrica i obrador i després vendre’ls
«Nosaltres entenem que una cosa es vendre els torrons i els dolços originaris de Xixona a negocis i botigues de tota Catalunya i, una de ben distinta, elaborar-los a les nostres fàbriques i obradors (o de les que hi som socis) amb recepta tradicional dels nostres avantpassats, i amb la millor matèria primera que nosaltres ens encarreguem de comprar», explica Montserrat Garcia Gassió.
Assegura que «hi ha molta confussió amb el terme artesà, fins i tot a nivell dels clients que no saben distingir entre un negoci artesà i un altre que, tot i que siga de Xixona, no hi ven producte artesà sinó més industrial», afegeix esta torronera, d’una coneguda família de torroners i gelaters xixonencs establerts a Valls des de fa moltes dècades.
«Moltíssima gent no ho sap i per eixe motiu em creat Xics, és a dir, perquè les maneres de comprar han canviat molt als últims anys, encara que el producte siga de màxima qualitat, perquè les xarxes socials han canviat les formes en que actua la gent, així com que les famílies són més curtes i ja no es visiten com abans les tendes especialitzades, i si no donem este pas endavant ens podríem quedar obsolets», afegeix la presidenta de Xics.
Una de les màximes d’este col.lectiu jove, però que comença ja a realitzar actuacions encaminades a potenciar l’oritge i tradició artesana més arrelat al made in Jijona, resideix en què ells «viuen i treballen a Catalunya, tots són originaris de Xixona, l’autèntic bressol del torró de qualitat, on hi mantenen les arrels i vincles familiars i productius, defensat la proximitat entre productor i client».
En una paraula, vetllar perquè es mantingen les receptes més ancestrals dels avantpassats torronaires i els processos totalment tradicionals amb responsabilitat vers el territori i els pagesos. «Nosaltres li donem una gran importància a l’agricultor i al apicultor, a un li comprem l’ametlla de millor qualitat, inclosa la marcona espanyola, i a l’altre la millor mel; i volem que eixe relació continue per bé de totes dues parts».
Montserrat mou la punxa per arrematar al boixet una cuita d’autèntic torró de Xixona./FOTO MARCOS ROS
Investigació de l’ametlla amb l’Irta i relació amb els pagesos
Precisament en esta línia d’actuació, Xics està desenrotllant una acció amb l’Irta ( institut d’investigació de la Generalitat de Cataluña, adscrit al Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación) amb la fi de promoure l’agricultura sostenible i la modernització del sector. Eixa acció, segons explica a Made in Jijona Montesarrat Garcia, pretén «evitar que l’ametlla marcona es mescle amb altres varietats perquè els pagesos de l’Estat on es cultiva el fruit sec diguen que es paga igual; això no és així, nosaltres seguirem comprant-la ben seleccionada, la marcona, i la pagarem millor si està ben seleccionada, perquè el torró està més bo i es l’excel·lència en el producte el que hi busquem», afegeix la presidenta de Xics.
Tota una tasca amb la mirada posada en el consumidor final, no només en el proveïdor de fruit sec i mel. «En el consumidor actual i en les fugures generacions, doncs Xics treballa alhora pensant en la innovació i seguient les darreres tendències que, en matèria de salut i bons hàbits alimentaris, premien les fórmules autèntiques».
És per això que estos torronaires de jovens generacions, nets o bisnets dels fundadors dels seus negocis, molts d’ells creats a portals de finques molt cèntriques com ara Barcelona o Tarragona capitals, volen difondre «el valor de les coses ben fetes i que els xiquets aprenguen ja des de l’escola quan floreix un ametller i per què floreix i quin és el fruit que hi dóna, que és molt bo per la salut i anergètic per l’organisme».
Gelateria i torroneria de la família Planelles Donat al Portal de l’Àngel de Barcelona, una de les botigues més populars./FOTO PLANELLES DONAT
«Nosaltres som el David i tenim que lluitar contra el Goliat, que hi són les grans processadores d’ametlla i les grans indústries de terró, però ens queda la satisfacció, diria jo immensa satisfacció, de què el client de tota la vida, tot i que se’n van morint, continua buscant els teus productes artesans perquè et diuen que estan molt bons», explica Montesarrat Garcia.
Estem aprenent molt de l’empresa Torrons Vicens d’Agramunt, que és experta en el món de la comunicació i el márketing
Xics argumenta un altre motiu dintre dels objectius pels que s’ha creat (es van donar a conèixer al novembre, al principi de l’última campanya de venda nadalenca). Eixa raó no és altra que la gran competència que ha suposat als últims anys la marca de torrons d’Agramunt (amb IGP) Torrons Vicens. «Estem aprenent molt de l’empresa Torrons Vicens d’Agramunt, que és experta en el món de la comunicació i el márketing, això com la seva imparable expansió obrint botigues per tot arreu; estem aprenent molt», raona Montserrat Garcia Gassió.
L’unió fa la força. Amb este espirit neix Xics, «perquè individualment no podem fer campanyes de sensibilització, perquè hi costa molts diners, però sí de manera conjunta, sobretot amb la fi que els jóvens s’assabenten de què el torró es molt bo per la salut, de què els nostres processos de producció són totalment transparents des de la compra de la matèria primera fin la venda de la tableta; i per últim volem que se sàpiga que recolzem el sector agrícola i apícola, per això ens volem posicionar molt millor a les xarxes sociales, que són el fil que mou hui en dia el consum», subratalla Montserrat Garcia, la qual afegeix que també s´hi aposta des de Xics per la sempre desitjada desestacionalització en el consum, doncs el torró està igual de bo al Nadal que tot l’any.
Botiga de torrons i gelats de la família Planelles Donat al centre de Barcelona fa 70 anys./FOTO PLANELLES DONAT
Fins ara només han entrat a Xics 12 de les 23 torroneries artesanes que hi ha a les quatre províncies catalanes. «Esperem que en siguen més, perquè ara hi són reacis molts paisans xixonencs a l’expectativa del que nosaltres fem; cadascú defen el seu negoci a la ciutat on s’hi troba, però tenim inquietuts idèntiques perquè ens hem donat comte que venem un producte d’altíssima qualitat, però ens desprecia un sector del consum perquè som més cars que els grans supermercats, on es pot comprar una capsa molt bonica, però amb un torró de pitjor qualitat». «Ens ho hem pres de manera molt seriosa el que estem fent», sentència la presidenta de Xics.
Botiga primera de Juan Verdú Sirvent a Figueres, al portal de la casa on va nàixer Salvador Dalí, que apareix a la foto amb la segona generació de torroners xixonecs; i botiga nova a Figueres./FOTO JUAN VERDÚ SIRVENT
Els dotze socis fundadors de Xics, un a un
Els socis inicials de Xis són: Lillo Picó de Badalona; Planelles Donat de Barcelona; Sirvent 1926 de Barcelona; Juan Verdú Sirvent de Figueres; A. Mira Monerris de Palafrugell; Torroneria Saul de Lleida; Gelats i Torrons Xixona Antonio Pla Ferrándiz de Reus; Viuda de Vicent Asensi de Sabadell; Sucesores de José Sirvent Garrigós de Tarragona; Els Xixonencs de Terrassa; XixoVic de Vic; i Torrons Garcia Sirvent de Vilafranca del Penedés.
Orxateria i Torroneria Sirvent 1926 a la Ronda Sant Pau de Barcelona./FOTO TORRONS SIRVENT
Així defineixen els fundadors de Xics el torró de Xixona:
«Parlar de torró és parlar d’aquell gust de nostàlgia, d’aquell sabor que ens porta al Nadal, al caliu de la família i les persones estimades. Parlar de torró de qualitat és parlar de Xixona, un territori amb tradició ancestral, unes terres treballades amb coratge i uns torroners rigorosos i compromesos amb les millors receptes. Parlar de torró és parlar d’ametlla Marcona autòctona, la millor sens dubte; també és parlar de mel, recol·lectada a la zona del Mediterrani, seleccionant varietats monoflorals (romer i taronger), de sabor i aromes penetrants. Un cop cuita la mescla, afegint una mica de sucre i clara d’ou, s’elabora el tresor més preuat, el torró de més alta qualitat, intens i ple de matisos».
Totes les torroneries de Xics venen el torró de varietat Jijona y Alicante (de textura toua i dura, respectivament) amb el selleig de l’IGP (Indicació Geogràfica Protegida).
Deja una respuesta