Fecha actual:19 agosto, 2022

Xixona en la guia turística ‘Berlanga a la vista, un recorregut de cine’

Així figura el poble del terró, que va acollir part del rodatge de la pel·lícula ‘Moros y Cristianos’, dintre del recorregut que ha editat Turisme de la Generalitat per tota la Comunitat Valenciana de la mà del director de cinema valencià més internacional

 

«La localitat alacantina de Xixona és torró i festa. I no hi ha festes més xixonenques que les de Moros i Cristians. Per tant, Luis García-Berlanga converteix la Sexona musulmana en l’esperit de la seua comèdia de 1987 Moros y Cristianos. Encara que la majoria de la pel·lícula es filma i ocorre a Madrid, es proposa a continuació un recorregut per la Xixona més torronera que va captivar a un Berlanga que, no ho oblidem, havia nascut i crescut a la calor de la pastisseria de la seua família.

UNA RUTA AMB AROMA A MEL I AMETLA

Podríem començar per la porta gran, pel castell medieval almohade (s. XII) amb la seua famosa Torre Grossa, reconstruída després de segles d’abandó. No en va, l’origen ancestral del torró, elaborat bàsicament amb ametla i mel, hem de situar-lo probablement en l’Antiguitat de la península Aràbiga. Amb l’expansió de l’Islam, anà arribant a Europa. Retem homenatge a tan gloriosa (i golosa) cultura amb un passeig per les seues amplíssimes ruïnes fortificades musulmanes.

1. Castell de la Torre Grossa
2. Esglèsia de Santa Maria
3. Mural Fàbriques de Torró
4. Forn del Raval
5. Antiga fàbrica de La Jijonenca
6. Fàbrica de torrons de Primitivo Rovira
7. Mural Av. Constitució 1913
8. Museu del Torró

 

Descendirem cap a la vila medieval cristiana i recorrerem els seus sinuosos carrerons, buscant l’església vella, la de Santa Maria (s. XIII), en la plaça Nova, de transició al gòtic valencià. Entre costeres i placetes, descobrirem diferents murals d’art urbà pintats en el barri antic. Uns dels més populars els trobarem al carrer de Sant Antoni, versant sobre el món del torró, o en la Placeta de la Presó, molt a prop de l’ajuntament i de l’església de l’Assumpció.

Amb l’olor de mel i ametla que, diuen, impregna la vila, podem visitar el seu antiquíssim forn morú, en funcionament des de fa, almenys, 500 anys. El del Raval es diu que és un dels més antics i una
vertadera joia arquitectònica. Funciona a ple rendiment i és famós en l’elaboració de pastes típiques xixonenques. Encara que hui inaccessible i abandonada, un punt primordial en el nostre recorregut és la històrica fàbrica de torrons de La Jijonenca (1926), darrere del convent dels Franciscans, que obri i tanca la pel·lícula Moros y cristianos.

El primer pla de la pel·lícula ens mostra el líquid primordial del qual sorgeix la fortuna dels Planchadell i Calabuig, però també les seues futures ruïnes: la pasta de torró. Mentre el patriarca de la família, interpretat per Fernando Fernán Gómez, dóna el vistiplau a la laboriosa preparació del torró que és la base del negoci familiar, els seus fills es preparen per a anar a Madrid per a expandir la marca. Després de mil desventures, en un desenllaç ja prototípic del cinema berlanguià tota la família tornarà al punt de partida per a trobar-se pitjor que com havien començat.

Després de diverses temptatives d’infart, un dels quals li sobrevé en escoltar un publicista (José Luis López
Vázquez, amb cua al cap!) suggerir que per a abaratir costos en la producció del torró hauria de posar-se “menys ametla i més creïlla”, el patriarca acaba complint la seua amenaça i mor d’un atac en veure una
esperpèntica tanca publicitària ideada pel publicista i els seus fi lls.

És ací, al final de la pel·lícula, quan tornem a la mateixa sala de l’antiga fàbrica en què iniciarem aquest viatge per a trobar a Fernán Gómez, abillat amb el vestit tradicional de cristià, encastat en un taüt un parell de talles més xicotet del que és degut. Ací Berlanga tanca el cercle i, de pas, retrata la desaforada passió que els
xixonencs tenen per les seues festes locals: el que és d’una confraria mor sent d’eixa
confraria.

El nostre recorregut pot prosseguir pels locals que produeixen els preuats dolços. En la cèntrica avinguda de la Constitució, coneguda popularment com La Plaça, trobem diversos d’ells, com la xicoteta fàbrica de Primitiu Rovira. Si tenim ganes d’aprofundir, podem eixir pel carrer del Vall i l’avinguda Joan Fuster, cap a la carretera
de Sant Joan, entre múltiples fàbriques resposteres. Arribarem al Museu del Torró, pertanyent a la companyia Ametla i Mel, la història de la qual es remunta a 1725.

 

 FESTES DIGNES DE PEL·LÍCULA

Xixona és un cas únic ja que s’hi commemoren dues festes de Moros i Cristians: les patronals a l’agost, i les “dels gelaters” que, des dels anys 1970, tenen lloc a l’octubre perquè en època estival el gremi es troba treballant i, evidentment, no poden deixar de celebrar tan arrelada festa. La trilogia festera dels Moros i Cristians
de Xixona està documentada des de mitjan s. XVIII. L’acte més emblemàtic, propi d’aquesta població, és el “Judici Sumaríssim del Moro Traïdor”. En ell, es jutja, afusella i enterra a Beny Beny Chimeti que, per enamorar-se d’una cristiana, va vendre els seus germans a l’enemic.

El fiscal i l’advocat defensor exposen els seus motius en un to humorístic, introduint els principals fets ocorreguts a la ciutat durant l’últim any. En realitat, aquesta curiosa tradició de més d’un segle procedeix d’un cas que bé podria haver inspirat Luis García-Berlanga per al desenvolupament d’una altra de les seues
comèdies: la deslleialtat d’un fester, membre dels Grogs -moros- que va passar a desfilar amb els Contrabandistes -cristians- per a deshonra dels seus camarades.

Encara que, a la pel·lícula, la festivitat només es veja a través d’un televisor, resulta fascinant i hipnòtic veure les “filaes” d’homes rudes que, pur en boca i simitarra en mà, marxen pels carrers amb gràcia sense igual. Si en el futur serà Concha Velasco la que porte amb orgull les vestimentes tradicionals mores en ParísTombuctú, Berlanga ens regala en Moros y Cristianos una estampa inoblidable: el mateix Joan Monleón com a capità de les tropes mores. Com molt bé ens indica Pepe, un dels germans (interpretat per Pedro Ruiz), “vénen fins i tot d’Alcoi per a veure-li”. És difícil no recordar l’entrada de la furgoneta en la capital espanyola, amb Monleón de
capità moro donant instruccions: “Amb l’alfange! Creua’l com en les festes!”».

Anys abans de ‘Moros y Cristianos’, Berlanga ja coquetejava amb la idea
de fer una pel·lícula sobre aquesta festivitat: “És
un dels espectacles més xocants, barrocs, ebris i divertits del món”

Xixona es protagonista en la guía turística ‘Berlanga a la vista’ editada por la Generalitat

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.