Fecha actual:27 enero, 2021

«Xixona és un gran balcó es mire per on es mire»

La frase és l’inici mateix de la introducció que fa al seu llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’ l’escriptor xixonenc Josep Miquel Arques Galiana i la relata situat des del castell «on albirem les vistes d’elevacions perennes», una fase tan real com constatable en un poble dolç que, a més a més, és una destinació de turisme rural amb moltíssimes possibilitats

«Xixona és un gran balcó es mire per on es mire, de nord a sud i d’est a oest. Si ens situem al castell, albirem les vistes d’elevacions pernnes: al sud Alacant amb la badia i el castell de Santa Bàrbara, a l’oest la Penya de Migjorn, al nord la Carraqueta, el cim dels Plans i, a l’est, Cabeçò d’Or i la serra de la Grana». I afegeix que «Xixona pot presumir de terme, els seus 161 quilòmetres quadrats donen molt de si. A més, és en extensió el primer municipi de muntanya de la província».

 

Josep Miquel Arques Galiana, professor de llengua i literatura valenciana, escriptor, cronista de festes, músic i runner. Autor del llibre.

Josep Miquel Arques Galiana, professor de llengua i literatura valenciana, escriptor, cronista de festes, músic i runner. Autor del llibre.

 

No ens cansarem de repetir-ho a aquest blog web: el poble dolç és una potencial destinació turística rural i d’interior molt potent, amb grandíssimes i fèrtils possibilitats econòmiques i de creació de treball, especialment pels més jovens, els quals estan més excluits del vigent mercat laboral.

A continuació transcribim per la seva importància i encert descriptiu (un llibre sempre molt recomanable, però més encara en tems atribolats i de confinament) el capítol que Arques Galiana li dedica a les valls de Xixona. En realitat, en parlem quasi tots i quasi sempre d’una Vall, la de Xixona. Arques explica a la perfecció per què no se’n pot parlar només d’una, sinó de quatre.

«Xixona presenta una orografia amb molt de contrast: passem d’una aridesa quasi extrema en les partides de Montnegre de Baix o de l’Espartal fins a la verdor més humida de Bugai de Dalt i la Canal.

Hi podríem distingir quatre valls del terme xixonenc: la del riu Coscó, la de Bugaia, la de la Torre de les Maçanes i la de Montnegre. Un lloc preferent per a veure les quatre valls és el cabeç de Vistabella (883 m.), des del cim del qual es poden contemplar, d’esquerra a dreta, les tres primeres i, al sud, la de Montnegre.

La vall del Coscó la formen, dúna banda, les muntanyes de les Penyes de Roset, els Quatre Barrancs, el barranc Negre i l’alt de la Martina; per l’altra banda, la Pennya Redona i les elevacions de Matxet. La travessa el riu Coscó i podem trobar-hi fonts molt conegudes i de fàcil accés: Roset, Nutxes, Capellas, Llentisclar, Alècua o Cotelles.

Hi ha els aqüífers de Pineta, Serenyà, Lloca Malalta i Roset, i masos com el Riuet, casa de Nutxes de la Carrasca, casa del Sindiquer de Baix o la casa dels Capellans.

La vall de Bugaia la conformen d’una part la serra de la Carrasqueta i Montagut i, per l’altra banda, el Llentisclar, el Gurugú i l’Almoraig. hi transcorre el riu Serrat que naix als peus de Montagut. Hi trobem també fonts molt conegudes, sobretot la de Bugaia, que dóna nom a la vall i que conté el nombre més elevat de fonts.

Tenim masos grans, bonics, ben conservats i enrunats, que han dedicat els camps al cultiu de l’ametla i l’oliva: com el mas del Racó, la Casa Blanca, Bugaia, Viola, el de Capeta, el de les Coves i les Covetes, la Vinya, el mas d’Çantoni, la Capua, la Confitera, el mas de Figa, els Terrers i el Síndic, la Barbosa o la Volta de Pritz.

En aquestes cases de camp trobem vertaders tresors: com el tonell per macerar l’oli de quasi tres metres del mas de la Capua, l’aljub del mas de Toledo, l’ermita del mas del Síndic, la bassa d’esbarjo del mas de Viola, el lledoner de la Casa Blanca, els pus de calç…En defintiva, joies que no sabem apreciar».

Em quede en la frase final del capítol que Arques Galiana li dedica a les valls de Xixona. «Joies que no sabem apreciar els xixonencs i que, amb una mica de difussió, podrien convertir-se en un potent reclam turístic molt més enllà de l’àmbit local, provincial i regional.

Insistim en que la lectura reposada del llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’ aporta dates, fets i fites que sempre bé per ampliar coneixements, fer turisme literari, en temps d’aïllament.

 

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *