Xixona té sis rius o rierols

 

Així comença el capítol que li dedica l’escriptor i professor xixonenc Josep Miquel Arques Galiana al món de l’aigua en el seu interessantíssim llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, editat per l’Ajuntament de Xixona al Nadal de 2016. Hui, dia internacional de l’aigua, val la pena fer pedagogia de l’aigua local, un bé sempre escàs en plè cicle de l’anomenat canvi climàtic

Encertadament apunta l’autor que cadascun d’ells desemboca en el riu Montnegre per diferents llocs. Tenen aigua quan plou amb una certa intensitat i duració, destaca Miquel Arques, en voler explicar que l’aigua es un gran ben però també escàs a Xixona, malgrat els nombrosos aqüífers i fonts existents al vastíssim terme municipal (el cinqué més gran de les comarques alacantines).

Brota por entre peñas calizas en la falda de un cerro, distante media hora al norte de la ciudad: es abundante y de aguas puras

Inclou l’escriptor una cita històrica d’Antoni Josep Cabanilles en Observaciones sobre la historia natural, geográfica, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia (1795, 188). «…pero la seguridad y abundancia de aguas es la principal causa de la felicidad. Nacen en el término muchas fuentes que fertilizan 150 jornales; y las aguas del pantano de Alicante riegan otros 30 de tierra preciosa y abrigada en las riberas del río Monnegre, que principia en el mismo pantano, y se aumenta luego con los llamados Coscó, de La Torre y Bugaya. Las fuentes principales se llaman de Bugaya, Vivens, Roset y Nuches. Esta brota por entre peñas calizas en la falda de un cerro, distante media hora al norte de la ciudad: es abundante y de aguas puras, que depositadas en un gran estanque se distribuyen oportunamente para regar buen número de campos. (…)    Atravesé las huertas inmediatas a la ciudad y muy pronto el cauce del río Coscó, seco por haberles poco antes tomado las aguas para el riego: sígues adelante como media lengua de lomas y barrancos hasta el riachuelo de La Torre, engorsado con el de Bugaya, los que unidos recibe el citado Coscó junto a Santa Bárbara, y más allá en el término de Alicante el caudal de todos tres engruesa el Monnegre, que baxa del pantano».

 

 

Arques Galiana fa una xicoteta i interessant descripció de cadascun

Josep Miquel Arques Galiana fa una xicoteta i interessant descripció de cadascun dels rius. Així, sobre el Coscó (Corquet anomenat en el mapa Topográfico Nacional de España) naix entre els barrancs dels Ports i el del Calderó fins que conflueixen en els Quate Barrancs, on comença el Barranc de Castalla. S’inicia en la font del Calderó, un poc més amunt de la de Gordollobos i on hi ha el camí per pujar a la Penya Redona. «Aquesta font, la del Calderó, és molt poc coneguda. Ix quan ha plogu molt i tres dies després d’eixir la font de Cendra», assegura l’autor de Les Muntanyes de Xixona.

Este riu, el Coscó o Corquet, voreja el poble i en el recorregut trobem les fonts de Gordollobos, Roset, Nutxes, Capellans, Alècua, Cotelles, Grau, Piletes o Bassons i Barranc de la Font

Arriba fins al barranc, darrere l’ermita de Santa Bàrbara, on es forma un embut i hia ha una passarel·la de ciment, gràcies a la qual podem caminar per damunt del riu. Rep les aigües dels rius o rierols de La Torre i de Serra o Serrat (o riu de Bugaia), que ja venen juntes.

 

 

Explica Arques Galiana que el nom pot procedir de Cocó, que significa clot en la roca on es congria aigua, generalmente de la pluja. El fet cert és que el riu té diversos clots en la roca.

De Serrat o de la Serra naix a Bugaia de Dalt, prop de la muntanya Montagut

El riu de Serrat o de la Serra. En els protocols notarials de Xixona figura el nom de Serrat, tot i que, com destaca Arques, el nom oficial als mapes és el riu de la Serra o de Serra. Naix en la partida de Bugaia de Dalt, prop del Maset Nou, als peus del Montagut. Les dues primeres fonts que l’alimenten són la font del Romà i la Font del Maset Nou, tot i que la que li aporta més cabal és la de Bugaia.

Qué pena 😪 de #agua potable de caudalosa Font Nutxes #Jijona que va íntegra y directamente al #mar tras #borrascagloria ⛈❄ en plena crisis climática!!!… https://t.co/eGjErJ0JAk pic.twitter.com/nFQxf5WpTx

— Bernat SirventColoma (@BernatSirvent) January 22, 2020

 

 

També rep l’aportació de les fonts de la Llobera, del Galer, de la Teula, de Maó, de Cendra, de la Costa, de Cantets, del Moreno, de la Vinya Grau, del Síndic i de l’Almoraig. Les aigues que provenen tant de la font de Bugaia com de la del Romà s’ajunten als peus de la Capua (coneguda finca en el cor de la Vall de Xixona amb un gran bosc de pins).

També es pot considerar el seu naixement en la font del Romà, que fa límit entre Xixona i La Torre de les Maçanes, darrere del Mas del Racó, en el sender de Montagut. S’uneix amb el riu de La Torre en la partida de l’Almoraig, prop de la finca l’Algarroba.

A només 300 metres d’estos tolls s’ajunten els rius Coscó i de La Torre, un poc més avall de l’embut del barranc de Santa Bàrbara

 

 

El riu de La Torre, per la seva part, es abastit per les fonts de Ferro, del Salt, de les Piles, de la Tosca i de l’Avellanedo, entre d’altres. Este riu és el que li dóna aigua als tolls del Salt. A només 300 metres d’estos tolls s’ajunten els rius Coscó i de La Torre, un poc més avall de l’embut del barranc de Santa Bàrbara. A prop, la bassa del Cavaller, on hi havia antigament un molí fariner, destaca l’escriptor Arques Galiana.

El riu de Montnegre és la continuació del riu Verd provinent d’Onil i adopta el nom de la partida rural de Montnegre. Té una longitud total de 36 kilòmetres amb un desnivell mitjà del 18%. Té dos importants afluents: els rius de la Mascuna i el de les Salines. S’uneixen en els Algepsars, en el barranc de Sílim, junt a la petita presa. La font de Salines és d’aigua salada i ix dalt d’un marge.

Una vegada que els rius de Serrat, Coscó i de La Torre s’han ajuntat continuen en direcció a El Campello amb el nom de riu de La Torre. Les aigües passen per terres d’horta i ermes en les partides de l’Albalat, Feliu i el Vergeret, fins arribar a la Venta Amaro, on s’ajunten els rius Montnegre i de La torre, amb el primer nom.

 

 

Sense cabal este any

Volem destacar que el riu Coscó va portar l’any passat cabal considerable des de la borrasca Glòria, el 19 de gener de 2020, fins la fi del mes de març. Un fet absolutament exteraordinari arran les importants nevades de l’any passat. Ni en el cicle de neu del passat 7 de gener de 2021 ni en l’últim episodi de neus de Sant Josep han proporcionat aigua a la llera del Coscó.