Medi Ambient afavorix la recuperació de diverses espècies d’aus estepàries en la Comunitat Valenciana
Entre les actuacions desenrotllades es troba la instal·lació de caixes niu en edificis i mesures per a millorar els llocs de nidificació
La Generalitat, a través de la Direcció General de Medi Natural i Animal, ha fet l’últim seguiment de les poblacions d’aus estepàries de la Comunitat Valenciana, que reflectix una evolució en algunes d’estes espècies. L’informe constata una tendència positiva del soliguer i la xurra ibèrica i apunta als primers indicis de recuperació de l’avitarda.
El soliguer arriba a les 178 parelles reproductores, amb una tendència demogràfica general positiva. El 78 % de les parelles es localitza dins de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i el 22 % fora d’estos espais. El seguiment també confirma la reproducció en les ZEPA Meca-Mugrón-San Benito, Els Alforins i Moratillas-Almela, així com en altres punts de la Comunitat. En conjunt, s’han comptabilitzat 337 pollastres en 141 nius amb dades sobre reproducció.
Entre les actuacions desenrotllades per a afavorir esta espècie es troba la instal·lació de 26 caixes niu en edificis, a més d’altres mesures destinades a millorar els llocs de nidificació. Estes actuacions se sumen als treballs de cria en captivitat i reforçament de poblacions.
Per part seua, la població estimada de xurra ibèrica se situa en 103 exemplars, 90 dels quals en Moratillas-Almela i 13 en Meca-Mugrón-San Benito, la qual cosa suposa el màxim de la sèrie de censos i manté la tendència positiva observada per a esta espècie. El seguiment confirma, a més, la importància dels espais agrícoles oberts, especialment dels guarets i els cultius cerealistes, per a estes aus.
Quant a l’avitarda, el màxim d’exemplars comptabilitzats simultàniament ha sigut de 14. El seguiment aporta, a més, els indicis més sòlids fins a la data de reproducció d’esta espècie en la ZEPA Meca-Mugrón-San Benito, amb l’observació de dos mascles realitzant l’exhibició reproductora i, posteriorment, de tres femelles acompanyades de pollets. L’informe assenyala que la població continua sent xicoteta i localitzada, per la qual cosa estos indicis no permeten encara parlar d’una recuperació consolidada.
Espècies en risc
La situació és diferent en el cas de la xurra, de la qual s’han localitzat únicament quatre exemplars en Moratillas-Almela i cap en Meca-Mugrón-Sa Benito. Es tracta del valor més baix des de l’inici dels censos i del primer any en què no es detecten exemplars en esta última zona, en una evolució que apunta cap al risc de desaparició regional de l’espècie.
El sisó també manté una situació especialment preocupant. El seguiment ha localitzat únicament quatre mascles territorials en tota la Comunitat Valenciana, tots en Meca-Mugrón-San Benito. Per segon any consecutiu no s’han detectat mascles territorials en Moratillas-Almela i l’espècie continua sense reproduir-se en la Vall dels Alforins, a on l’últim registre es remunta a 2013. L’informe relaciona la seua regressió principalment amb la pèrdua de cultius cerealistes i la seua substitució per vinyes i altres cultius llenyosos.
El seguiment posa de manifest la importància del manteniment del mosaic agrícola obert per a la conservació d’estes espècies. Els guarets i els cultius herbacis constituïxen hàbitats essencials, mentres que la progressiva transformació d’estos espais i la pèrdua de la seua funcionalitat es mantenen com la principal amenaça
Deja una respuesta